La EVEREST TRAIL RACE (ETR) és una cursa a peu, per etapes, amb llibertat de ritme i d'autosuficiència pel que fa a material tècnic. Durant els sis dies que dura la prova, els corredors hauran de superar una distancia aproximada de 160 km. i un desnivell acumulat, positiu i negatiu, superior als 29.000 m. Cada participant haurà de carregar amb el seu equip personal i el material obligatori, segons especifica el Reglament de la prova.

La ETR es desenvolupa a l'Himalàia del Nepal i específicament a la zona del Solukhumbu, entre els 2.000 i els 4.100 metres d'altitud. S'estructura en sis etapes d'aproximadament 22 km., 24 km., 37 km., 28 km., 20 km, i 30 km., respectivament, i desnivells acumulats diaris (+ / -) que poden anar dels 3.200 als 6.600 m. Sens dubte, es tracta d'una carrera exigent i amb un elevat component d'aventura,apta per a tots aquells que vulguin posar a prova les seves capacitats tant físiques com psíquiques, en un entorn irrepetible. La ETR és una carrera amb llibertat de ritme. És per aquest motiu que hi tenen cabuda tant atletes d'elit com marxadors de muntanya amb una bona condició física.

La ETR no és una prova en autosuficiència alimentaria. L'Organització és la responsable de l'alimentació i avituallament, tant al llarg del recorregut com en els campaments en cada final d'etapa. L'apartat d'autosuficiència queda únicament reservat al material tècnic d'ús personal i material obligatori (sac de dormir, roba d'abric, gorra, manta tèrmica, etc., que haurà de ser transportat pel corredor durant la prova, havent de tenir molt en compte la relació pes del material escollit i les baixes temperatures que es donen a la zona.

El paisatge és sens dubte un dels protagonistes principals: Everest, Lhotse, Ama Dablam, Tamserku, Kangtega, Makalu, Kanchenjunga ... són també actors de primera fila i alhora un estímul per a tots nosaltres. La visió dels colossos de l'Himalàia és un valor afegit a la pròpia carrera.

La prova és tot un repte, tant per a corredors com per la pròpia organització. Només pot accedir-se a la zona a peu, tal com ve fent tradicionalment pels seus habitants Sherpes, Rais, Tamangs, etc., que conformen la població del Solukhumbu i que seran els diaris espectadors i col·laboradors de la prova, braç a braç amb l'equip de comissaris de carrera, equip mèdic, cronometradors, equips de logística, cuiners, direcció de carrera, etc.