És difícil sintetitzar en poques paraules el cúmul de sentiments i sensacions que pot suposar per cadascú participar en la EVEREST TRAIL RACE. Gairebé tan difícil com definir el que empeny a molts de nosaltres a plantejar reptes, a priori inassolibles per a moltes altres persones, o metes que suposen, en la majoria dels casos, un esforç desmesurat.

Potser sigui la nostra pròpia vanitat la que ens condueix a plantejar semblants objectius. Sis dies d'esforç, 29.000m. de desnivell acumulat i 160 km., donen per a molt en el personal, el físic, i l'humà. Llargues distancies, pujades inacabables, descensos que irremeiablement acabaran iniciant un nou ascens sense fi, fred, alçada, autosuficiència, solitud, el pes de la motxilla, el diàleg permanent amb les nostres pròpies limitacions, capacitats i incapacitats, arribant en ocasions al desemparament físic ... tot això, sens dubte, ens porta fins al fons d'un mateix, al límit, aquest límit al que arribem i constatem que encara esta en alguna estació més llunyana, o, almenys, aquest és el nostre desig.

Amb aquests plantejaments, pensareu que sembla que vulgui dissuadir de participar en aquesta dura i espectacular carrera, potser una de les més dures del món. Res més lluny, els que estigueu llegint sabeu de que parlo ...

Que ens fascina de tot això? Naturalment, cadascun tindrà les seves pròpies respostes i objectius i seria temerari i arrogant per part meva prendre la llibertat de definir les necessitats de cadascú.

Sens dubte, la EVEREST TRAIL RACE. de manera global, pot oferir bellesa salvatge, l'espectacularitat de l'Himalàia i la seva gent, la trobada amb altres cultures, el descobriment ... i en l'esportiu, potser, una de les curses més dures del món, i el que això comporta: el repte, la superació, l'acostar-se al límit ... encara que per sobre de tot, subscric les paraules d'un dels participants en l'edició 2011:

"Si això fos tan sols una competició pura i dura no tindria cap sentit, la duresa la dóna l'entorn i no la competitivitat en si. Som aquí per compartir i ajudar-nos. L'esforç es pot fer en una marató de qualsevol ciutat, però les sensacions, l'entorn i els sentiments ... compartir amb amics, conèixer gent nova, amb la que et rius, plores ... això és el que al final ens queda i és el que farà que sigui per a tots una experiència irrepetible".

Vivim en una societat massa vegades insolidària i mancada de valors humans, amb tendència a treure el pitjor de nosaltres mateixos ... El meu desig, per tant, és que l'esperit del principi perduri en totes les futures edicions de la EVEREST TRAIL RACE.

Jordi Abad

Director EVEREST TRAIL RACE